Menu
Previous
Next
Albocàsser. Un passeig per la història d'Europa.
Per la seva situació, Albocàsser ha estat històricament un nus de comunicacions cap al Nord de l’la Província de Castelló, i entre les terres més planes de la costa i l’interior muntanyós i abrupte que avui s’anomena Maestrat, Comarca de la qual és capital i porta natural d’accés.
Pocs llocs poden presumir com els pobles d’aquesta Comarca d’haver estat testimonis del pas de la Història, el que queda ratificat per les seves múltiples vestigis i per les cròniques.
La Prehistòria té una presència especial visible en el que és el major parc d’art rupestre d’Europa d’origen paleolític, El Museu de la Valltorta, declarat per la UNESCO Patrimoni Històric de la Humanitat, i que ofereix la possibilitat de descobrir i visitar disset abrics i coves amb mostres de l’Art Rupestre. Escenes de caça i animals en estil Llevantí, però també figures d’estil paleolític i esquemàtic poblen les parets de les muntanyes.
En Albocàsser hi ha catalogades vint-coves i abrics, encara que només un, l’Abric de Centelles, és visitable (prèvia reserva). Hi podem apreciar més de 150 figures de tipus naturalista, on predominen les figures d’arquers, femenines i escenes de caça, en les quals l’animal més característic és el cérvol de gran cornamenta.
Com la resta del territori, per aquestes terres han passat i deixat la seva empremta, Ibers de la trubu dels Ilercavons, romans i àrabs. La vila d’Albocàsser naix com a tal a partir de la carta de poblament atorgada per Don Blasco d’Alagó, lloctinent del rei En Jaume I, en 25 de gener de 1239, a Juan de Brusca i trenta pobladors més que es regien pels furs d’Aragó . En 1243 apareix com a senyoriu de l’Ordre de Calatrava, que va confirmar la seva carta de poblament el dia 24 de gener d’aquest mateix any.
El 2 de juny de 1275, l’orde va intercanviar el districte amb Artal d’Alagón, qui al seu torn farà lliurament de la mateixa a el rei Jaume II el 14 de juny de 1293. Va ser elevat a la categoria de vila durant el domini d’Artal d’Alagón (1275-1293). A l’any següent és el monarca el que lliura aquest i altres llocs a l’Ordre de l’Tremp, el castell va ser destruït per complet. A la dissolució d’aquesta va passar a formar part de el patrimoni de l’Ordre de Montesa fins al segle XIX.
Durant el segle XIX va ser escenari de freqüents enfrontaments en el curs de les guerres carlines, que van tenir al Maestrat i els Ports un escenari protagonista, amb l’elecció de l’General Cabrera de Morella com el seu Capital i reducte final.
Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va ser, al costat de Ares de Maestrat, Benassal i Vilar de Canes, víctima i objecte d’experimentació per l’aviació de l’Alemanya nazi. L’aviació alemanya nazi va bombardejar aquestes localitats al maig de 1938 per provar la capacitat dels bombarders Stuka (Junkers Ju 87). El resultat dels bombardejos van ser 38 morts.
