Menu
Ruta Ermita de l'Esperança
Es tracta d’una ruta curta, apta per a tota la família, i que en el cas de tornar pel camí d’anada, és fins i tot apta per a cotxets de nens. La seva primera part, des dels safareigs de la població, transcorre gairebé en línia recta per carretera de lleuger pendent, en un agradable passeig entre camps de fruiters, fins a una última revolta que encara l’Ermita de l’Esperança. Per tornar a Albocasser podem agafar un camí de carretes que s’interna entre camps fruiters fins trobar-se amb vies més amples i que finalment desemboca a la carretera d’accés a la població. Tot just a 400 mts d’aquest encreuament es troba la Torre de la Falsa, visible a la dreta des de la carretera i que es pot visitar per un curt desviament. Des d’allà queda poca distància a peu fins a tornar als safareigs de la Plaça de la Font.
Distància: 4,5 km
Temps: 1 hora 15 minuts
Desnivell: 90 mts
Ruta circular
Dificultat: fàcil
Safareigs
Estan situats a la Plaça Plà de la Font, un dels espais centrals de la població. Consten de dues grans bótes de pedra amb la vora inclinat per facilitar la neteja de roba. Van ser construïts en 1912 i la seva importància no és només pràctica, sinó que a més va exercir des de sempre una forta funció de cohesió social i punt de trobada on les dones compartien la seva vida de manera habitual. A més, encara són usats pels habitants en l’actualitat.
Ermita de la Mare de Déu de l’Esperança
Es troba sobre una petita elevació de 90 mts sobre la població, a l’antic camí de Serratella, a un quilòmetre i mig de la Plaça de la Font. Es va construir per iniciativa de Bernat Fort (1350-1425), fill de la vila, degà de la catedral de Sogorb i conseller de el Papa Lluna, al no aconseguir autorització per fundar una capella a Albocàsser. En 1409 el mateix Benet XIII va concedir indulgències als seus visitants.
El temple és un venerable edifici de murs blanquejats excepte a la façana, on s’ha deixat la pedra a la vista. Té adjunta hostatgeria amb un petit pati d’arcs apuntats. La cadireta s’alça sobre un ràfec, amb campana i penell. Posseeix dues entrades, dues en arcs apuntats: la principal s’obre als peus, amb ferratges antics i finestra de doble esqueixada sobre ella, mentre que l’altra -actualment tapiada- es troba en el costat de l’epístola.
L’interior és rectangular amb una sola nau sense altars laterals, dividida en tres trams per arcs apuntats de pedra que donen suport sobre pilastres. Aquesta nau es cobreix amb sostre pla de fusta recolzat en mènsules de pedra mentre que el presbiteri, separat per arc triomfal, exhibeix volta de creueria.
Aquesta ermita albergava un magnífic atribuït a Marçal de Sax o a Jaume Mateu i Antoni Peris i datat de 1415, que ara es troba a l’església parroquial. El que hi ha a la capella és una reproducció parcial.
La seva festivitat se celebra el 18 de desembre i és tradició que les dones embarassades visitar aquesta ermita per pregar per un feliç part.
Torre de la Falsà
Per accedir a el peu de l’monument és necessari realitzar un curt desviament a la dreta de la via de la ruta, des de la qual es veu la torre.
El seu nom real és la torre de l’Alfasar, però se la coneix com de la “falsa”. Situada molt a prop de el nucli urbà, es va concebre inicialment com a element defensiu d’una masia, pràctica comuna en els segles XV-XVI. Sobre la llinda de la seva entrada està signada la data i autoria de la seva construcció (1584, pel notari Joan Miquel). La torre té una planta quadrada amb murs de maçoneria i reforçada amb carreus a les cantonades. Té una alçada de dos pisos més la planta baixa, i sobre la coberta es divideix en una part plana de teula i una altra la coberta hi ha una part plana i una altra de merlets.