Menu
Un passeig per la història d'Albocàsser
Es tracta d’un recorregut molt còmode que explora els tresors de el patrimoni de la població, i que serveix per recórrer així mateix diversos racons pintorescos i singulars. Començarem la ruta a la Plaça de la Font, des dels safareigs de la població. Travessarem el casc antic a través de la característica Carrer Major, fins a sobrepassar l’Ajuntament i aconseguir l’Església de l’Assumpció. Des d’allà ens endinsarem en diverses carrerons interessants per descobrir elements singulars com la Torre de la Fonteta o l’Ermita de l’Calvari. Tot seguit sortirem de la població per conèixer l’Ermita de Sant Pere, després d’això retornarem fins a l’ermita dels sants Joans, joia de segle XIII. des d’allà acabarem el nostre recorregut amb un breu trajecte de 3 kms en cotxe fins l’ermita de Sant Pau, monumental conjunt patrimonial que convida a l’descans i a la reflexió i on vam acabar aquest agradable recorregut.
Distància: 1,5 km a peu més 3,1 km en cotxe
Temps: 45 minuts
Desnivell: 0 mts
Dificultat: fàcil
Llavador
Estan situats a la Plaça de la Font, un dels espais centrals de la població. Consten de dues grans bótes de pedra amb la vora inclinat per facilitar la neteja de roba. Van ser construïts en 1912 i la seva importància no és només pràctica, sinó que a més va exercir des de sempre una forta funció de cohesió social i punt de trobada on les dones compartien la seva vida de manera habitual. A més, encara són usats pels habitants en l’actualitat.
Església de l’Assumpció
L’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció és el temple parroquial d’Albocàsser, situada a la plaça Major, on se situa també l’Ajuntament. Es tracta d’un temple de sever barroc de finals de segle XVII que va substituir a l’primitiu temple gòtic i que consta de tres naus sense creuer i capelles laterals, amb voltes de mig canó amb llunetes.
La façana és de carreus amb diferents elements llaurats en pedra. La porta principal es troba a la portada central i disposa d’una llinda adovellat flanquejat per quatre pilastres. El fris és llis però la cornisa està decorada amb denticles a la vora inferior. El cos superior de l’església compta amb una fornícula central emmarcada per quatre pilastres. La rematada de la façana consisteix en un fris decorat amb pinacles i, en línia amb l’eix central marcat per la portada, es troba una cadireta a manera de coronament. El campanar, adossat a l’església, també està construït amb carreus.
El temple conserva un considerable nombre de peces d’orfebreria, ornaments i restes d’altars i el retaule de la Mare de Déu de l’Esperança, bella mostra de el gòtic internacional, procedent de l’ermita d’aquesta devoció.
Torre de la Fonteta
La Torre de la Fonteta, anomenada també la Torre o Torre dels Blanco, es troba al carrer Sant Pau, i va ser construïda al segle XVI. Deu el seu nom a la proximitat a una font, a l’antic camí de València. Es tractava d’una torre defensiva dels horts adjacent i de el castell, d’el qual estava exempta a uns 50 metres de la mateixa.
Amb anterioritat, la torre va pertànyer a la família Fuster, que va tenir alguns membres rellevants com l’Arquebisbe de Sacer, Don Gaspar Fuster i Vidal; Don Manuel Fuster Membrado, escriptor i resident a València, que era primer germà de l’Arquebisbe Don Gaspar i Don Ramon de Pere i Fuster, Cavaller Maestrante de València i de la Flor de Lis de França, que va ser un conegut escriptor i genealogista.
Per la seva construcció es tracta d’una torre de planta quadrada, encara que va ser ampliada posteriorment fins a tenir l’actual planta rectangular. La fàbrica dels murs és de maçoneria amb reforç de carreus a les cantonades. La coberta és presenta un sol pendent envoltada de pinacles a manera de merlets en tres dels seus fronts, de manera que la façana posterior queda formant la teulada un petit ràfec.
La petita porta d’entrada té una gran finestra al seu costat esquerre amb reixa de forja. Existeixen més finestres petites en els pisos superiors, quedant reflectides les successives ampliacions a la façana posterior. En l’estructura primitiva s’origina una galeria que remata la fàbrica, d’estil renaixentista, que imita la tradició catalanoaragonesa a partir d’al segle XVI.
Ermita del Calvari
El Calvari d’Albocàsser es troba al costat de les últimes cases de poble a la barriada de Raval Alt, a la part nord-oest de l’nucli urbà. D’origen del segle divuit, tant els casalicis com la capella van ser seriosament danyats durant la Guerra Civil. L’ermita va quedar semiderruïda fins a finals de segle passat, quan Calvari i temple van ser restaurats.
L’ampli terreny que la circumda està voltat per mur d’obra i conté les estacions de l’Via Crucis (amb panells de ceràmica alcorina de 1945) escortades per xiprers. De el temple quadrangular, amb alts murs blanquejats, destaca la portada de carreus de bona qualitat llaurada i el seu cup ula de teules sobre tambor. L’interior està presidit per una talla de Crist Crucificat, realitzada en 1939.
Ermita de San Pere Mártir
L’ermita dedicada a Sant Pere de Verona es troba a uns 500m de la població, a l’antic camí de Benassal o Camí Vell de Sant Pau. El temple data de la segona meitat de segle XV i posseïa una sagristia afegida al segle XVIII, avui desapareguda. En 1568 el bisbe de Tortosa autoritza que se celebrin en ella misses cantades.
Es tracta d’un petit temple caracteritzat per la seva pòrtic lateral paral·lel obert a aquest costat i a la façana. Aquest porxo té pedrís corregut i en el seu interior s’han disposat taules de fusta amb bancs, a l’igual que a l’exterior, on hi ha una petita zona recreativa. La porta s’obre en arc de mig punt amb elegants dovelles. Sobre ella, remata la cornisa una espadanya de maons amb campana. L’interior (restaurat el 1994) és una petita nau única rectangular amb coberta plana de fusta recolzada en mènsules. Presidia un retaule amb imatge de titular, perdut durant la Guerra Civil, substituït ara per un altre de factura moderna.
La seva festivitat és el 29 d’abril, però Albocàsser la celebra l’últim diumenge d’aquest mes. És antiga tradició visitar aquest dia l’ermita en romeria, on es beneeix el romaní que després es disposa formant creus en els camps en petició de bones collites.
Ermita Sants Joans
També coneguda com Ermita de Sant Joan, està dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista, aquesta ermita va ser construïda extramurs de la vila, encara que amb el desenvolupament posterior ha quedat envoltada d’habitatges modernes.
Va ser manada edificar a la fi del segle XIII pel fundador de la vila, Joan Brusca. La seva senzillesa exterior no amaga el seu valor històric. La planta és rectangular, coberta de teules a dues aigües i paret lateral truncat per una espadanya per la campana, un afegit molt posterior. La façana mostra maçoneria i carreus en els cantons. La porta principal, sota unes mènsules pètries, és de mig punt amb dovelles que mostren motius antropomorfs llaurats. Hi ha una porta lateral de factura similar però sense decoració alguna.
Posseeix una nau única amb sostrada de fusta suportada per arcs apuntats que recolzen en pilastres amb capitell i la divideixen en cinc petits trams. Una estreta espitllera s’obre a la capçalera de l’absis i una altra al costat de l’epístola. El temple conserva diverses joies: el sarcòfag de pedra de Joan Brusca, algunes taules gòtiques i, sobretot, el valuós retaule dedicat als Sants Joans realitzat per Pere Lembrí a principis de segle XV.
Ermitori de Sant Pau
El ermitori dedicat a Sant Pau Apòstol és el més important de la població i un dels més coneguts i visitats de la comarca. Es troba a uns 3 km d’Albocàsser, a la cruïlla entre la CV-15 a Castelló i la CV-166 a La Torre d’En Bessora i Culla. Històricament, va ser un concorregut encreuament de camins i obligat pas de ramats ramaders, el que el va convertir en un lloc que va facilitar la seva fama com a santuari.
La troballa de restes romanes ha donat suport a la llegenda de la presumpta estada de l’apòstol en aquestes terres, encara que sense cap fonament històric. Els més populars és la tradició que relata que al segle XVII el sant es va aparèixer en aquest paratge a uns homes tolits que es banyaven en una bassa fangosa; seva intervenció miraculosa va fer que les tèrboles aigües quedessin netes i els malalts sans.
Arran de l’miracle es va construir l’església, acabada a principis de segle XVII. En 1687 va ser profundament reformada i el 1690 el pintor Vicent Gullo va decorar el seu interior. Les obres de l’hostatgeria, per la seva banda, van concloure en 1617 encara que al segle XVIII es va ampliar amb dues sales porxades laterals. El ermitori va adquirir gran fama, sent visitat per personatges il·lustres i rebent nombrosos privilegis. Durant la Guerra Civil va patir greus danys i va entrar en una època d’abandó, fins que a finals de segle passat es va escometre una profunda restauració. Va ser declarat Monument Històric-Artístic Nacional en 1979.
El santuari es situa en un bell paratge, a l’ombra de frondosos arbres i formant un notable conjunt arquitectònic. Per una arcada coberta per una dona gran heura penetrem en l’àmplia esplanada que delimiten l’església, l’hostatgeria adjunta i dos cossos laterals porticats. Enmig es troba el pou les aigües va purificar Sant Pau, segons la llegenda. Les dependències annexes disposen de corrals i estables per a les cavalleries i grans salons per als visitants. Al pis superior hi ha una sala decorada amb escenes bíbliques i de la vida de Sant Pau, en una curiosa tècnica monocroma que la tradició atribueix a uns misteriosos pelegrins que les van realitzar en una sola nit, encara que podrien ser obra de l’propi Vicent Gullo. A l’alberg també són interessants les escales de factura gòtic-catalana, l’enteixinat dels sostres i el pati interior amb sortint ràfec de fusta .
Tot i la grandiositat del conjunt, l’ermita és un temple de reduïdes dimensions amb fàbrica de maçoneria i reforços de carreus. En la seva senzilla façana destaca una espadanya de factura més, l’òcul rodó al frontó i la porta d’aire romànic amb grans dovelles i una fornícula buida.
El seu interior és de nau única sense capelles laterals i amb volta de creueria els nervis recolzen en mènsules decorades amb relleus. Posseeix cor alt als peus amb barana de fusta i púlpit datat el 1608. La joia de la capella és el presbiteri, profusament decorat amb les pintures realitzades pel mestre de Vinaròs Vicent Guilló entre 1687 i 1690. Aquests frescos representen, amb gran colorit , escenes de la vida de Sant Pau. L’ermita conservava una relíquia dels ossos de Sant Pau a un valuós reliquiari, desaparegut en la Guerra Civil i substituïda per una altra procedent del seu sepulcre.
Albocàsser celebra romeria a Sant Pau el tercer dia de Pasqua de Pentecosta, amb missa a l’ermita, dinar al paratge i balls populars. Els veïns de la Torre d’En Bessora peregrinen dimecres previ a la Pasqua, i antigament ho feien també els mariners de Vinaròs. Un altre dia gran és el 29 de juny, quan els terrenys del voltant serveixen d’escenari per a una fira anual de bestiar, conegudíssima cita comarcal de el passat i que encara atrau a nombrosos visitants.
